dilluns, 12 de gener del 2009

Pels núvols

Hierve el Agua
La ciutat més antiga d'América (Monte Albán)
Alliberant 300 tortugues
Pescant en mig de cocodrils
El Cañón del Sumidero
Després de tres nits a Oaxaca capital, en Memo, la Carme, en Tenes i jo vam decidir anar baixant poc a poc cap a Chiapas. Vam fer nit al balcó de l'Ajuntament de Mitla. L'endemá vam anar a Hierve el Agua a veure unes cascades petrificades amb unes piscines naturals amb la Sierra Madre Oaxaqueña de fons. Després raid fins a Tehuantepec, amb una calor tropical brutal. Allá, una dona ens va acollir a casa seva, en barri marginal de la ciutat, una experiéncia molt guapa. De Tehuantepec a Boca del Cielo també en raid. Boca del Cielo és una platja paradisíaca a on només s'hi arriba amb barca ja que hi ha una entrada de mar plena de cocodrils. Aquí ens vam trobar amb la Leila, la Carla, la Clara i la Maria. Vam pescar amb uns nanus d'allá, vam veure néixer 300 tortugues, i en vam alliberar 300 més. Després de fer-hi dues nits, amb en Memo i en Tenes vam decidir entrar a l'interior de Chiapas, fent nit a la vila esportiva de Tuxtla. Vam visitar l'impresionant Cañon del Sumidero. I ahir vam arribar a San Cristobal de las Casas, punt de partida del zapaturisme. Dormim en una posada regentada per doña Rosita, una vella molt canyera i parladora, amb unes habitacions de 12 persones molt poc convencionals. Ja ho veieu, el nivell del viatge está pels núvols.

5 comentaris:

Lo que ha perdido ha dit...

Nanos, d'això se'n diu viure i aprendre. Alerta amb els cocodrils i les piranyes. Qui us ha matriculat! Aquí a Vic, carda un fred de refutim.Ara a fer el zapatista que el zapaterisme ja el tenim aquí. Cuideu-vos, que us volem veure sencers. Petons.

Unknown ha dit...

Al principi em feia gràcia llegir el teu blog, ara em carda ràbia. Enveja molt puta

Pep Crous Parramon ha dit...

Però puta puta, eh!

Unknown ha dit...

marti fas molta rabia tio..
nosaltres aqui intentan descongelar el coche cada mati' avans de anar a treballar!!!!
Deu ni do nanoooooo

michi

Unknown ha dit...

Ei Martí, jo també hi vaig estar a St. Cristobal de las casas, quan vaig anar a Mèxic amb la family, recordo que tota aquesta zona del yucatan és el que més em va agradar... Disfruta fresc i explica coses, que fas molta enveja, però mola seguir el teu camí... Un petó i bon any nino!!
Andreia.