Hem estat allotjats tres dies a casa d-una familia molt pobre de El Remate a la rivera del Llac Peten Itza. Una familia amb set germans\es que nomes menjaven arros i frijoles cada dia i cada apat. Una casa (quatre llistons de fusta, i fulles de palmera) enfilada a les muntanyes selvatiques del Peten. Un mono cridant, serps, tarantules a un metre d-on dormiem... Una familia impresionantment alegre, divertida i agradable. Tambe hi havien dos gabatxos sonats, dos ianquis que venien amb bici, i dos argentins molt bons.
Ara ja som a Belice, un oasi de parla anglesa al mig de l-inmensa america llatina. Totalment surrealista. Nomes entrar per la frontera ja es veu que aixo no va en serio. No et demanen si portes drogues o armes, et demanen si portes bananes o pastanagues. Despres de riure un bona estona, li vam dir que no ens dedicavem al trafic de platans i vam entrar. La poblacio es una barreja espectacular; negres anglosaxons, negres garifunes, blancs, maies que parlen llengues indigenes, maies que parlen angles i maies que parlen espanyol, menonites (una secta alemanya tipus Amish), molts xinesos, hindus, exiliats politics de tota l-america llatina, molts fugitius de la justicia europea i nordamericana, i evidentment molts mestissos. Una autentica torre de Babel. Tot aixo, enmig de la selva, amb restes maies, les aigues cristalines del Carib, molta calor i a ritme de Reggae.
Aquest cacau comporta situacions molt surrealistes, com un restaurant xino amb musica reggae ple de negres torrats, dones amb vestits indigenes parlant un angles perfecte, rastafarais atenent hostals, venedors ambulants de paper de fumar, bitllets (dolars belicenys) amb la reina d-Anglaterra... Despres de veure unes ruines maies completament sols, fem una altra nit a San Ignacio i dema marxem cap a Belice City, per dormir en algun poblet de la costa Belicenya. Quin espectacle de país!
Ja penjare fotos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada