dimecres, 5 de novembre del 2008

La guerra animal

Una papallona de pam i mig
A casa no només hi vivim els tres catalans, en Clemente, i l'Angelica. També hi ha uns altres habitants que no paguen lloguer però que hi fan més vida que nosaltres. La casa està totalment oberta tot el dia (per força ja que no hi ha portes), excepte la porta d'entrada, i el fet que hi hagi dos patis fa que la biodiversitat que ens envolta sigui digne d'estudi.
Unes cuques marrons i grosses (molt presents en un pis de Sants cuyo nombre no quiero acordarme) campen per tot arreu; al lavabo, als fogons, pel terra, les parets, les habitacions... i han pres com a cuartel general el forn (brut i rovellat de dalt a baix). També hi ha una mena de saltamartins d'un verd-marronós que enveeixen la meva habitació, la seva millor arma és el salt de llargada. De nit també m'hi entren l'exèrcit dels grills, que com el Timbaler del Bruc només fan soroll. Quant t'hi acostes per matar-los callen, i ja no saps a on s'han posat. Són uns covards!
Els més torturadors són els Zancudos (mosquits), que no paren de xuclar-te la sang. La seva estratègia és de desgast, i quan volen fan aquell soroll tant emprenyador. A part, la brigada de mosquits de Zapopan (poble enganxat a Guadalajara), ha aconseguit una arma de destrucció massiva, el Dengue. Alguns vigatans ja saben de què va.
També són molt abundants les aranyes. Estan comandades per l'espècia de les "capulines". Si aquestes, grosses i de color vermell i negre, et piquen, ja pots córrer cap a l'hospital. Són com les picades d'escorpí. Ja n'hem matat unes 4 o 5 i uns quants ous, d'escorpíns encara no n'hem vist cap.
Altres tropes enemigues estan formades per papallones, papallones grans, papallones enormes, rius de formigues vermelles i de tots tamanys, micròbis a l'aigua de l'aixeta sempre apunt per quan no tenim aigua... i un gat. Aquest últim es dedica a entrar de nits a casa provinent dels terrats i patis del voltant, i robar-nos tot el menjar que hi ha a la cuina. Està a punt de morir enverinat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquestes fotos d'insectes són poc originals, d'aquesta mida en tenim aquí! Potser el què diu en Pep és veritat!!!
Marxa tot bé per l'altra banda del "xarcu"?
Aquest any la temporada d'esqui pinta bé, o sigui que si vols tornar abans per jugar al risk i esquiar ja ho saps!
Apa, vigila que els animalons no es posin dins del llit!!!!!
Una abraçada!!!!

Txil

Anònim ha dit...

Les cuques de sants t'envien molts petons i desitjen que la teva higiène corporal sigui el més satisfactòria possible. Per cert, ens han trucat les parentes de can calçotet que et troben a faltar.

Maton power! No siento las piernas!!