Gran cap de setmana amb en Clemente

Sortint de la festa Entrant al cotxe Els 11 a dins del cotxe. La Julia, en Julio, en Cristophe, la Maria, la Carme, la Clara, en Thibaud, en Diego, la Carla, la Leila i jo. Al poble d'en Clemente amb l'amfitrió El punt d'energia

En Clemente fent cara d'energia després de l'experiència mística

Divendres al vespre vam anar amb en Tenes a una pulqueria, un bar a on venen pulque, una de les begudes més antigues del món. És una espècie de fermentat amb alcohol, i n'hi ha de diversos gustos. Es va anar afegint gent fins que vam arribar a la dotzena de nacionalitats diferents. Fins i tot ens van filmar per no sé quina televisió. Força bo però dur per la panxa. Moctezuma de nou!

Divendres a la nit, tal i com li havia promès, vaig acompanyar en Clemente al Table Dance. Són una espècie de sales d'streptease, amb la música a tota hòstia, la gent borratxa, cridant... A Mèxic són tota una institució. Cap a les 3 de la nit truca un colega d'en Clemente, i ens diu que acaba de guanyar molts diners al Casino, però que no els pot treure perquè els ha guanyat amb una fitxa en nom d'en Clemente. Ell i jo sortim disparats cap al Casino, allà ens trobem en Francisco, torrat i amb un somriure d'orella a orella. Cobra, ens dona 250 pesos i ens convida l'endemà a dinar.

L'endemà al matí, vaig amb en Gabo (gringo) a jugar a pilota (basca). Després amb la Clara, la Carla i en Clemente anem al dinar que ens havíen convidat. Resulta que és un míting del PRI (Partido Revolucionario Institucional), que més que un partit és una màfia. En una casa particular, amics advocats d'en Francisco han convidat a tot el barri a escoltar el candidat, platiquem una estona i decidim marxar perquè no arriba el menjar. Els cinc ens dirigim al restaurant Canelo's, molt fresa (pijo). Mariachis, bandes, menjar abundant i bo, i una ampolla de Tequila. En Francisco, un advocat forrat i viciat al joc ens convida.

Sortim a les 8 i en Clemente ens acompanya fins a casa. D'aquí cap a la casa de la Calle Puebla. Estavem convidats a una festa a l'altra banda de la ciutat, a una casa amb vistes a la Barranca de Huentitán. Som 11 persones i 1 Opel Corsa. Tots a dins. Un rècord difícil de batre. Resulta que la casa és propietat d'una família de músics coneguts per aquí. Una bona festeta.

Diumenge al matí, amb una mica de cruda (ressaca), la Leila, la Carla, la Clara, en Clemente i jo anem cap al poble del nostre estimat propietari, Tototlán. Ens fa una ruta pel poble i dinem a casa seva amb familiars. A la tarda, ens dirigim a Ocotlán, un poble del costat a on hi ha un dels 5 punts d'energia del món. S'hi arriba per camí de carro, fins a una mena de castell horrorós que sembla de Disneyland. Al jardí hi ha un cercle amb un sacerdot descalçat. Ens fan treure les sabates per entrar-hi, repetim les oracions del capellà i un per un anem entrant a la cosa aquesta. Et situes en un punt concret del cercle i quan parles sents un eco que la gent que està a un pam teu no el sent. És una cosa molt curiosa. És com si estiguéssis a dins d'un tub invisible que diuen que et connecta directament amb Déu. En Clemente ens fa un espectacle al punt i acabem plorant de riure. Després ens hem d'agafar de les mans i demanar un desig. Una situació molt còmica. Tots descalços, al jardí d'un castell de Disney, sentint ecos, agafats de la mà, amb un capellà barbut i amb ulleres de sol, resant i demanant desitjos. Finalment s'ha de caminar uns 10 metres fent marxa enrere i sense sabates.