Coses curioses (II)

El lavabo d'una Cantina del centre, ple de llimones que eviten la pudor de pixats

En Txus de Vic (ara volta per Mèxic) mirant una partida d'escacs.

Un botxo que miraculosament encara funciona

En David ( mexican rastafaray) en una furgo sense seïents al darrera.

Com que continuu estant malalt i tancat a casa, tinc temps per actualitzar el bloc amb algunes parides.

El trànsit a Guadalajara és bastant més caòtic que a les ciutats europees, només cal dir que pots comprar-te el carnet de conduir per 300 pesos, sense fer ni una pràctica ni cap examen. Tot i així, el caos no arriba als extrems de ciutats com Marràqueix. La gent condueix força lent, en part perquè la carretera és plena de sots, en part per l'atrotinament dels carros. De cada 10 cotxes que passen, 3 són botxos (escarabats) i 5 són camionetes Picap. A tots els busos, el conductor hi té mil creus i Cristus penjats, i al vidre de darrera, hi solen portar lemes del tipus "Jesucristo lleváme por buen camino".

A totes les taules dels bars i restaurants hi ha unes quatre o cinc salses diferents. Totes picants, però totes boníssimes. Ja no sabem cuinar sense xile. A tots tenen més o menys el mateix menjar, però li canvien el nom a les coses. Per exemple, un taco, una sincronizada, una gringa o una enchilada venen a ser el mateix; una pasta de blat de moro farcida de tall, formatge, frijoles... O sigui que si demanes 2 sincronizades i 2 gringues, et portaran 4 coses iguals. Una cantina tampoc es diferencia gaire d'un bar. Solen ser més antigues, amb gent més gran i torrada, normalment amb un tio tocant el piano, et porten una tapeta per birra, antigament només hi podien entrar els homes, i les que estan situades en barris "bravos" solen estar plenes de prostitutes venent-se.

Més, a les escales de l'ajuntament cada dia es munten partides d'escacs. En un vespre en pots trobar una vintena perfectament. Cada partida té els seus seguidors, que poden arribar a passar hores veient com juguen uns desconeguts.

Els mexicans no tenen el so de la "z" espanyola, i això els hi comporta uns greus problemes ortogràfics. No saben quan han de posar una "c", una "s" o una "z". Et pots trobar cartells oficials que diguin "Pacen por la derecha" o "Ce acabó la zepia". Els mexicans també tenen un llenguatge no verbal diferent del nostre; per saludar, per xocar la mà, per donar les gràcies, per insultar... tot és diferent.