dimecres, 17 de setembre del 2008

Menjar mexicà

Hola Güeis
El menjar a Mèxic és força bo, barat i variat. El què passa és que aquesta gent no fan àpats, quan tenen gana mengen, i punt. Pel carrer està ple de "puestos" de tacos. Els tacos són una mena de pa de kebab (però fet de blat de moro) farcits de carn, ceba, enciam, frijoles, salsa picant, salsa més picant, salsa que no et pots ni menjar... T'hi pots posar el què vulguis. Aquí els frijoles no paren, és com l'enciam per nosaltres, acompanyen a tots els plats.
Un altre plat són les Quesadillas, que són igual que els tacos però farcits de formatge, i algunes de camarón (gambes). Les tortas ahogades són com un entrepà (lonche) però estàn ahogades de chile. Molts bars també ofereixen Milanesa de pollo o de res (pollastre o escalopa de vaca arrebossada). Tampoc falten les pizzeries i els restaurants xinos (molt guarrus). El plat més bo és la Birria, una espècie d'estufat de vedella, amb ceba... També hi ha forces marisqueries (molt barat) on ofereixen sopes de peix, gambes, peixos de riu i de mar, i per influència dels gringos també abunden les hamburgueses gegants (que bones que són!). També hi han Chilaquiles, nachos, nopal (fulles de càctus), enchiladas, mil chiles diferents, amanides de tomàquet, d'enciam...
Menjar a fora i menjar a casa surt pràcticament pel mateix preu, i per això de moment hem cuinat poc. Trobo a faltar el pa (Guerau: No hi ha paaa!!) , una fideuà de la mama, salses de bolets, kebabs de casa els espanyols, formatges del Quesvic, fuets, llonganisses, bull negre...
Menjar!!!
pd: A la foto una torta ahogada

7 comentaris:

Arnau ha dit...

Hola Martí. T'escric des de La Laguna. Per aquí també es menja bastant curiós. Papas arrugás con mojo picón, i sobretot molt menjar veneçolà. A veure si a la tornada fem un bon àpat mexico-tinerfeño, per celebrar-ho. Per cert enllaça'm el blog a la llista del teu! llunydelaplana.blogspot.com

Anònim ha dit...

Martí, que sense pa no hi ha revolució!!!!

PD: i recorda, el ques i la ceba...
ja saps com contínua

Records

Garau

Anònim ha dit...

Ei Martí!! Ahir vaig baixar a barna després de tres mesos, i com et deia jo la bici continuava allà, esperant-me, ben lligada a sota el meu pis.
Bueno, veig que t'atipes força, així segur que t'ho deus passar de puta mare. Un dia d'aquests anirem a can minjar i farem unes focatxies a la teva salut.
Segueix actualitzant el bloc, que per la plana té molts seguidors, jo encara que no t'escrigui molts missatges, el miro tot sovint.

Vigui molt bé. Ens veiem al reggae.

Anònim ha dit...

Ei cosí!

De la Vila de Gràcia també et seguim. No perdis l'oportunitat de provar els chiniquiles i els escamoles. Ah! i les quesadillas d'huilacotxes

salut!

Anònim ha dit...

ara tokava la visita internuta gastronomica!!molt bé. menja i no tornis gaire prim eh.
ecs els frigoles no magraden

Anònim ha dit...

ai l'últim comentari era meu
_erika_

Maulets Osona ha dit...

Martí si tornes a posar "el pis dels espanyols" et prometo que no entro més al teu bloc. Si tu no tens respecte cap a nosaltres jo tampoc en tindré cap a tu!

Una abraçada!

Tofa