L'universitat

La nostra Facultat és el Cucsh (Centro Universitario de Ciencias Sociales i Humanidades). És a dues parades de tren ligero (metro) de casa. Al Cucsh hi han els sociòlegs, politòlegs, els de Dret, antopologia, història i filosofia.

Les classes són com a màxim de 20 persones, i en unes aules més petites que un lavabo de la UB. Jo només tinc classes de dilluns a dimecres. El dilluns m'hi poso a les 9 del matí i surto a les 2, i el dimarts i dimecres m'hi poso a les 8 del matí i en surto a les 11. Per tant, bona vida. La putada és que els professors fallen molt, i no avisen, com avui. Et lleves a les 7 del puto matí, cap al metro, amb lleganyes que m'arriben als genolls, i el cabrón no es presenta. Tot i això, quan es presenten no és gaire millor. Les classes són de tres hores seguides, algunes sense descans, i si a sobre el o la professora ho fa aburrit sembla que no s'acabi mai.

El sistema és forsa diferent de les universitats catalanes, aquí t'exigèixen moltes més lectures, treballs, debats a classe, presentacions orals... però en canvi, poques redaccions, examens... La gent de classe té un rotllo que no se l'acaba, i són extremadament pilotes amb els professors. De moment, tot i les poques classes que he fet, no estic gaire content dels professors. La de Geopolítica sembla que expliqui per nens de p3, el de Retos Actuales de la Democrácia és un tio que surt per la tele mexicana i sempre té pressa per marxar a preparar el seu programa, la de Cultura e Identidad Nacional no explica el temari, sinó que ho fem els alumnes (sempre i quan es presenti). El millor és un argentí de Seguridad Nacional, el mal parit no calla en tres hores però és molt bo.

L'assistència a les classes és obligatòria, i per tant passen llista cada dia, com al Callís. Martí Coromina -Presente!-. Una altra cosa curiosa és que aquí la gent s'aixeca a mitja classe i torna amb una mega torta ahogada (entrepà massa picant) que se'l menja a la classe. Els professors sempre van amb el celular (mòbil) engegat, i si sona, si posen i poden tenir converses de 5 minuts al mig de la classe. El mòbil passa per davant de tot. Cobren a tothom que va a les aules d'informàtica (5 pesos) excepte als estudiants d'intercanvi, que com que som més rics no paguem. Aquí funciona tot al revés.

Els bars de l'uni, són negocis familiars molt petits. Hi fan menjar, cafès dolents, venen cigarrus sueltus, i posen música màquina a tota hòstia. En un dels bars, hi ha un cambrer, que el cabrón coneix tots els noms de tots els estudiants de la facultat. - Hola Martí, qué onda? Un café con leche?- De veritat que és impressionant.

Aquí, l'únic sindicat d'estudiants és el d'en Padilla, el jefe de l'universitat. Ningú s'atraveix a qûestionar-lo. T'hi va la vida. Tot i això sempre hi ha alguna pintada o altra en contra seva. La majoria de profes també formen part del seu càrtel.

Per cert, al Cucsh fan classes d'anglès, alemany, japonès, portuguès, i català. Em van dir per platicar (parlar) amb els estudiants que fan català, cobrant 50 pesos per persona i hora. Segurament em faré professor de català.

M'en vaig a classe, a veure si la de Geopolítica es presenta!

Una abrasada per tot cristu.