El senyor Clemente és el fenòmenu que ens lloga la casa, i a la vegada també és un dels residents. És d'un poblet (Totitlán) a 60 kilòmetres de Guadalajara, i segons diu ell tenen la mentalitat molt tancada. Baixet, güero (blanc), sempre mudat, i amb el cinturó que a part de la seva funció natural també li fa de sostens. Va venir a Guadalajara a estudiar Dret i va descobrir que lo seu és la Patxanga i el desmadre. És descendent d'un antic gobernador de Jalisco, i per això acumula terres, pisos, i cases. Tot i això sembla que visqui en la misèria. Viu en una casa gegant, però només té arrgelada la seva habitació. Les altres parts plenes de cuques, les parets cauen, brutícia (la seva nevera carda fàstic de debò)... Diu que és advocat. La seva vida diaria és llevar-se a les 10, esmorzar, anar-se'n a la seva oficina (enganxada a la casa) i torna a les 3. Al seu despatx no hi té res que faci pensar que treballa. Ni un paper, ni una carpeta...res, només uns binòcles per espiar les veïnes, i un ordinador amb 1500 fotos porno, que les ensenya tot orgullós. La veritat és que viu de renda. La seva carta de presentació és que té una pedra a la bufeta. A qualsevol convidat que portem li explica. Li agrada molt fer conya. Però el senyor Clemente li fa por tot. Li fa por operar-se, i ja fa tres anys que només menja coses bullides. Li fa por volar, i per això no ha agafat cap avió. Li fan por els triglicèrids de les cames, i per això fa 22 minuts justos al dia de bicicleta estàtica (la de la foto). Li fan por els atacs de cor, i per això no fa més de 22 minuts diaris de bici. Li fa por casar-se, li fa por el menjar, li fa por el fum del tabac, li fan por els esperits...
Una altra gran faceta és la de putero. Quan arriba el divendres a la nit se'n va a buscar putes. Ens ho explica així, tal com sona. Segons ell és per prescripció mèdica. La pedra de la bufeta li impedeix menjar bé i beure més de dues cerveses, però per ell també té avantages. Se les enporta a la oficina. L'últim divendres però en va sortir escarmentat. La prostituta li va treure els pantalons i va marxar corrents cap a un taxi que ja estava compinxat. El senyor Clemente va arribar a casa sense cartera, ni claus i en calçotets. Picava a la porta -Abridme por favor!!- Estava cagadíssim. Encara riem!
La veritat és que en té tantes per explicar, que no hi caben en un bloc. Més endavant, tornaré a fer una entrada exclusiva per ell, ja que el personatge s'ho val, i les històries que explica encara més.
pd: A la les fotos, el senyor Clemente, als seus 22 minuts d'esport, de moment no li fa por anar sense mans a la bici estàtica
4 comentaris:
Déu ni do! Esteu distrets amb aquest personatge! Però com a mínim és sincer l'home. Això també és tota una virtut. Bé Martí continua així amb el teu blog que és una passada!
Clemente a pagès ja!
El volem conèixer...
Oriol
Caram, amb aquest individu. Jo presentaria el senyor Clemente de candidat a l'alcaldia de Vic. Crec que seria un bon batlle. O si no, de seleccionnador de l'equip espanyol de ciclisme estàtic. O potser de president del comitè internacional antidopatge.Una abraçadea, Martines
m'agrada el paràgraf de la por!
endavant!
Publica un comentari a l'entrada