divendres, 5 de setembre del 2008

Escapada de l'urbe!

Fa uns 17 dies que ja voltem per Méxic. Mentida per Guadalajara, mentida pel centre de Guadalajara. Així que ja n'estava fart de la gran ciutat, jo sóc més de poble. Dimecres acabo classes i dijous vaig decidir agafar un camión (bus) i marxar sol a Chapala, a la ribera de la Laguna de Chapala. És el llac més gran de Méxic, i només és a 3/4 d'hora de Guadalajara.
Només d'arribar ja es nota la tranquilitat, carrers empedrats, portes de les cases obertes... Em vaig dirigir al Malecón, i vaig estar pescant amb uns pescadors d'allá. Chapala és bastant guiri, sobretot els pobles del voltant (Ajijic, Cosalá...). Molts gringos=més car. També vaig fer un partit de futbol amb els joves del poble. No en tenen ni idea!! Tots es volien fer fotos amb mi, i jo em moria de vergonya. No havien vist mai cap catalá.
A la nit vaig anar a fer un entrepá en un bar, allá hi vaig conéixer uns gringos que no paraven de convidar-me a birres. Vam acabar jugant a daus per veure qui posava la música (una máquina d'aquestes de pub anglés que tries la cansó). Vaig arribar a l'hotel (que préviament havia regatejat) cantant Viva el Rey!
Em van recomenar un poblet d'indígenes a la ribera del llac, el poble en questió és Mezcala. Doncs l'endemá al matí camión i cap a Mezcala. Al bus he conegut una dona que m'ha explicat la vida i miracles, que sí té dues filles a Texas, que sí la seva mare té 96 anys... Baixem del bus i em pregunta si sóc católic. Li responc -mucho!- Després de dir aixó, m'ha acompanyat fins a l'Església del poble. Hem resat un pare nostre -yo sólo lo sé en catalán- la veritat és que ni en catalá. Sortim de l'Església i em convida a casa seva. Dues germanes indígenes de 60 anys amb sa mare de 96, i que asseguda a una cadira no parava de dir - Ay, Diós mío-. Doncs res m'han convidat a dinar. Caldo de peix, i peix de segon. I tortas de maíz, i chiles. Boníssim! sobretot el caldo. Els hi he donat les grácies, els hi he fet una foto i he marxat a veure el poble. Un poble brutal. Entre la muntanya i el Llac. Tots indígenes, ni un turista. És un poble forsa pobre, peró amb gent molt acollidora. Fins i tot he conegut el punki del poble, tot fent una chela.
Ara ja torno a ser a Guiadalajara, mort i escrivint en un cibercafé que no té accents oberts!
Guasch: Viatjar sol és molt divertit, tenies raó
Una abrasada per tots!!
pd: les dues primeres fotos són de Mezcala, la tercera de les dones que m'han convidat a dinar, la tercera del meu equip de futbol de Chapala, i les dues {ultimes de Chapala poble.

6 comentaris:

Pep Crous Parramon ha dit...

Eiiiii!!! Tines! andele buey:

així que no pares de moure't per el mèxic volgut? Para de veure coses tant ben parides, quina enveja més sana.

Com està en Tenas? Encara no ha dit res, no enviat cap mail, però suposo que deu estar tan bé com tu!!!

Continua amb les notícies que és molt agradable anar saben coses de l'altre puta punta del món!!!

Una abraçada immensa.

Anònim ha dit...

Des d'Essaouira, bon profit pel caldo de peix. I una abraçada del teu tiet bohemi.

Anònim ha dit...

martí ke bé ke deus estar!!

_erika_

Feliu ha dit...

Hola Martí!

Feliu al habla des de New Granada! Gaudint de les teves cròniques des de l'altre banda del món i anyoran't les que fèies des de Vic al blog de Maulets.

Una abraçada molt forta. A tu i tots els teus incondicionals lectors del blog.

Anònim ha dit...

Hola Martines...
Esperem que tot vagi bé, de fet ja veiem que sí. Gaudeix de tots els encants de Mèxic. A saber: sombreromejicano, tequila, siesta, enchilada, piñatas i les no gens menyspreables pel·lícules de Cantinfles acomapnyades d'una gran paperina de cigrons.

T'adjuntem una colla de c trencades i accents oberts perquè puguis fer "copiar pegar": ÇÇÇÇÇÇÇÇÇ
``````````

Salut i Sort!

Oriol i Jordi

amay ha dit...

Hola Martí! Sóc la may! Que l'Arnau Pou em va dir que voltaves per aquests móns de déu... Que maco que és tot! I viatjar sol té el seu encant, i tant que sí!
Molta sort i gaudeix gaudeix!
Petonets...
Fins quan t'hi quedes?