dissabte, 11 d’octubre del 2008

Rius calents!

Hola Güeros (blancs)
Ahir amb tota una colla vam anar a veure el Bosque de la Primavera. En Tenes, la Carme, la Clara, l'Elvia, en Jorge, la Leyla i jo. És una zona protegida d'interès ecològic, de la mida de Guadalajara, és a dir, inmens. Tot i això està a mitja horeta de bus. Arribem a l'entrada del bosc, i ens recull un tio amb cotxe, ens porta cap al riu. No és un riu qualquiera, sinó que el cabrón té l'aigua calentíssima. Encara no s'havia vist mai. Després de caminar una estoneta per dins del riu, arribem a una zona amb una mica de cascadeta. Allà també hi arriba un afluent, però aquest amb l'aigua bullint. No fa falta fugonet, poses l'arròs al riu i segur que es passa de seguida. No si pot posar ni els peus, i si hi caus ets pell.
Allà hi havia un pàjaru de 45 anys, tatuat de dalt a baix, banyant-se sol i fent yoga, un dels tatuatges era el seu cognom (Sanchez) amb lletres gòtiques que li travessava tota la panxa. La veritat és que feia una pinta de xungo que no se l'aguantava. Ens vam banyar un bon ratu. Vam parlar amb en Sanchez i resulta que tenia un passat de pandillero i un present de ricatxu. Ens va aconseguir un parell de cavalls per anar a fer una ruta pel bosc, ens va portar fins a Guadalajara amb el seu Jeep i Reggeton a tota hòstia. La sensació de corre amb els cavalls és brutal. Pujar a sobre d'un putu animal i fer-li fer el què vols és acollonant. A l'esquerra! i el cavall cap a l'esquerra. Corre! i el cavall corre, Frena! i el malparit frena. Impresionant. També ens va convidar a menjar Tamales (blat de moro triturat farcit de pollastre, salsa picant, verdures... embolicat amb fulles) en un restaurant a tots set. I finalment ens ha convidat aquest dissabte a la inauguració del seu nou negoci. Un centre Spa. Saunes, jacuzzis, massatges, temazcal (una espècia de sauna amb pedres volcàniques i rituals de Chamans). Suposo que hi passarem a treure el cap. I segurament tornarem a visitar el Bosque ja que és grandiós, no s'acaba.
pd: La primera foto en Tenes a alt del cavall, la segona la Carme i jo abans de fer una cursa que vaig guanyar de tros, la tercera la Clara, la Leyla i en Jorge fent-se massatges d'aigua calenta, la quarta la Carme, l'Elvia i un servidor a l'afluent de l'aigua que bull, i l'última una foto de grup. Una abraçada per la gent de Vic i comarca.
Tenes i Martí

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ei nois!!!
Quina enveja em feu, enveja però sana, per fi puc "cotillejar" el teu blog Martí, la Mar me'l va dir, amb en Tenas, ja ens anavem parlen via mail.
I tot cotillejant el blog he pogut veure que veu conèixer el super Valente, és una pasada d'home, però molt, era el meu company de tot, tant emocionalment com de fumades junts i filosofades de la vida quan vaig estar a Xiapes, per sert visita obligada, sobretot San Cristobal de las Casas, jo vull intantar anar aquest any, per Semana Santa però a veure...
Molta sort i disfruteuuuuu de Mèxic i de la seva gent!!!!
Petons a tots!!!
Tenas contesta el mail!!!
muaks

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.