diumenge, 5 d’octubre del 2008

Inauguració de la casa

Fotos: inici de la festa des del terrat quan encara no havia arribat ni la meitat de la gent, la segona és la pista de ball que es va muntar, la tercera uns desconeguts que voltaven per casa, i l'última dos residents de la casa en plena festa.
Dissabte estavem convidats a dinar a casa en Valente. Un amic de la Mercè que havia estat a Chiapas. En Valente és un agrònom d'uns 40 tacus que tot i ser chilango (del DF) ha viscut molt de temps en comunitats zapatistes i indígenes de Chiapas ajudant-los a millorar la seva agricultura. Doncs res, amb en Tenes vam anar a dinar a casa seva, que comparteix amb un parell d'estudiants. Ens van preparar tres o quatre plats boníssims. També es va presentar una Oaxaqueña revolucionaria amb el seu fill i marit, i un colega dels estudiants. Per beure, Tequila amb toronjo (una fruita entre taronja i llimona). Vam passar una bona estona.
Més tard començava la festa d'inauguració de casa nostra. Mitja Guadalajara hi estava convidada. Els de l'uni, amics dels de l'uni, altres pisos d'estudiants i amics, gent dels equips de futbol on juguem... colegues de la feina de l'Angelica (la mexicana que viu amb nosaltres). Van passar-hi unes 150 persones, amb música a tota hòstia, i botanas (cacahuets, papes...). En Clemente s'ho mirava des d'un racó, s'imaginava una altra cosa. La veritat és que no coneixíem ni al 20% de la gent que voltava per casa nostra però va estar molt bé. Fins i tot teníem un PD mexicà amb una taula de so. Japonesos, mexicans, gringos, catalans, espanyols, alemanys, francesos... un gran despapaye. En Clemente ens va fer tancar a les 4 de la nit. I aquesta tarda amb la cruda a netejar vomitats, pixarades pel pati, cervesa per tot arreu, ampolles... Són uns guarrus!

2 comentaris:

Pep Crous Parramon ha dit...

EEEEi Martí i Tenaaas!!!

He estat un dia desconectat de les vostres vides lluny de la Catalunya.

Després de tornar de les terres també llunyanes de Croacia i Eslovènia, ja hi tornem a ser. Tothom amb les seves històries, les seves rutines etc... Jo de fet, encara estic intentant situar la meva rutina en algun racó de la meva vida però no l'acabo de trobar. Croacia i Eslovenia va ser de puta mare, vam tenir algunes historietes vem maques, d'altres de més xunguetes, però en definitiva va anar tot de puta mare. De les historietes més entrenyables, la de haver conegut el primer medallista d'or de la història d'Eslovenia que va fer medalla a les olimapiades de Sidney i que per cert la trobada va ser inolvidable. Un tio de 2 m i mig d'altura amb unes mans de mig metre per mig metre s'ens va acostar a la barra d'un bar de Bled (eslovenia) mentre nosaltres feiem la birra. S'ens va acostar cantant Rage against the machine i fotent crits tipus dead metal. Parlant ens va comentar axiò que era el primer medallista de la història eslovena i de fet et mires una guia eslovena i surt el seu nom, Luka Spik. Impresionant, l'eloi i en Casa s'en van anar a dormir amb un autògraf al front.

Ja veig que vosaltres en teniu mil d'històries i aixó continuareu.

Molts records desde la Catalunya interior i una forta abraçada.

Gil Furri ha dit...

GUEYYYYYYYYYY que pasa ??? ara estic a alfons x amb pauet , nil i ferran res ves explicant coses que aki tenim guifi gueeeeeeeeeeeyyy no estic per parlar molt un saludu !!!! gil