dimecres, 8 d’octubre del 2008

Coses curioses

Les fotos són de coses que et vas trobant pel carrer Cada matí passa una avioneta pel nostre barri amb uns altaveus al màxim, fent propaganda. Només entenc que diu -2x1 solo en la Normaaaaal!!!!!!!!!!-. Els butanerus no piquen les bombones perquè els veïns sàpiguen que hi són, no, els cabrons van amb una furgoneta amb altaveus, amb una cançoneta que se't posa al cap - Zeta, Zeta, Zeta Gas-. No hi ha ni una vorera en tot Guadalajara que estigui en condicions, els arbres són centenaris i aixequen tots els terres. O sigui, que quan camines pel carrer, amb el cap a mirant terra. La instal·lació elèctrica dels carrers és per treure's el barret. Mil cables amunt i avall, quadres de llum amb centenars d'entrades i sortides, passant per les branques dels arbres, pals de llum apunt de caure. La veritat és que no entenc com tenim llum.
Una altra cosa curiosa és que no hi ha cap penya del barça, jejej. Hem d'anar a veure els partits a un bar que tenen l'Sky. Com que són 7 hores menys, et pots trobar sol en un bar de mala mort mirant a les 12 del migdia un Barça- Atlètic de Madris, sense cap mena d'ambient. Més, si t'atropellen a l'atropellador li surt més a compte matar-te que no lesionar-te. Si només et fereix o et deixa incapacitat t'ha de pagar una pensió vitalícia, si et mata només paga els gastos de l'enterrament. Per això s'ha donat més d'un cas d'atropellament no mortal, que fent marxa enrera ha passat a ser mortal. No hi ha ni un contenidor en tota la ciutat, tothom deixa les escombraries a unes hores determinades a unes cantonades determinades. Bé, tothom no, en Clemente les deixa quan vol i a on vol. És l'encarregat de treure la merda de casa, obre la porta mira a banda i banda que no hi hagi cap patrulla que el pugui enxampar i deixa la bossa a mig metro de l'entrada de casa. Com si no sapiguéssin que és nostra. Els mexicans tenen una devoció pels cementiris molt estranya. Entenen la mort de manera diferent, suposo que ja ho veurem el dia dels morts. Tot i així et pots trobar una família de dumingueros fent un picnic en un cementiri, o també hi ha guies turístics als cementiris... Com aquestes n'hi ha milions per explicar

2 comentaris:

Lo que ha perdido ha dit...

És genial la crònica i el retrat que vas fent de Mèxic. No paris. Quan tornis en podràs fer un llibre, il·lustrat i tot. Hi ha molta gent que segueix aquesta informació. Té grapa!

Anònim ha dit...

ooo que bé que us u deveu estar passant...

molts petons!!!


jo i l'eloi vam veure el 6-1 al cmps nou! jiji


_erika_