diumenge, 19 d’octubre del 2008

He fet un 4000!!

Una vista d'El Volcán de Fuego traient fum des del cim del Nevado de Colima
Els penjats de Veracruz donant voltes de cap per avall en un pal a Guzmán
Un servidor a les Piedrotas
Una foto de Tapalpa
Hola família osonenca
Aquest cap de setmana ha sigut molt complet. El dijous al matí la Clara, la Carla i jo vam decidir marxar a Tapalpa a veure el Festival de la Luna. Tapalpa és un poblet de Jalisco a uns 2400 metres d'altura, i que cada any per aquestes dates hi celebren un festival amb teatre, concerts, exposicions, balls tradicionals... Només d'arribar, vam tenir una sensació que ja no recordavem, el fred. Collons quina rasca! El poble és impressionant, tot de casetes blanques i amb un estructura de fusta. La veritat és que semblava qualsevol poble del País Basc. Estrenaven una obra de teatre a la plaça de bous del poble, amb actors locals, cavalls... tota la grada plena, els únics guiris erem nosaltres. Després concert de Plastiko, un grup de rock força conegut, i finalment sessió de DJ's a la terrassa d'un hotel situat al "zócalo" de Tapalpa. Portavem una tenda de campanya, però no abrics suficients. Després d'unes quantes peripècies vam aconseguir dormir en un bon hotel per 2 euros.
L'endemà al matí després d'una caminadeta vam arribar a Las Piedrotas. Un altiplà més gran que la maravellosa Plana de Vic, i que té unes pedres enormes al mig que vés a saber com han anat a parar allà. A les pedres s'hi escala (bloc i esportiva) i també hi ha una tirolina. Em feia pensar amb Savassona. Els malalts de l'escalada haguéssiu disfrutat com camells.
Ja a la tarda, la Clara i la Carla tornaven cap a Guadalajara, ja que tenien les entrades pagades del concert de Lila Downs. Jo tenia l'intenció d'anar a pujar el Nevado de Colima (un volcà que queda per allà al costat). Vaig agafar un bus, i cap a Ciudad Guzmán, la ciutat més propera al volcà (a 1600 metres d'altura). Allà em vaig trobar amb les festes del poble. Mil balls tradicionals diferents, concert de Tragicómi-k (punk), castell de focs, jocs pirotècnics per la canalla, bandes pels carrers i uns indígenes de Veracruz que es pengen d'un pal i van baixant de cap per avall donant voltes (molt bojos).
Vaig fer nit a Guzmán, i l'endemà a les 7 del matí bus cap a El Fresnito. D'aquí comença l'ascenció per una pista forestal per arribar al parc nacional. A mig camí em van pujar amb cotxe, uns malalts de la bici de muntanya. Resulta que feien una competició de descens. Em van acostar fins a l'entrada del parc. En diuen la Joya, i hi ha quatre cabanyes a on s'hi pot passar la nit. De la Joya al cràter unes 3 o 4 hores de pujada caminant. Un camí brutal, amb isards que et passen a dos metres, també hi ha pumes (no en vaig veure cap), i unes vistasses acollonants. Els últims 200 metres t'agafa el mal d'altura (pressió al cap i marejos) però valia la pena. A les dues de la tarda ja havia arribat a la cota 4200. Des de dalt uns paisatges de por, es veu la setmana que vé, fins i tot em va semblar veure la Torratxa. Des d'allà també es veu el Volcán de Fuego, que no para de treure fum, però és perillós arribar-hi perquè pot explotar en qualsevol moment.
Vaig baixar caminant fins a la Joya, i allà una família em va portar en cotxe fins a Guzmán, a on un bus em va conduir fins a Guadalajara. Ara tinc unes agulletes del mil i feina de l'uni.
pd: us enllaço dos hits que no paren de sonar a Mèxic
http://es.youtube.com/watch?v=hlmm7X91Tpg http://es.youtube.com/watch?v=bijoLB44Svw

6 comentaris:

Claire lunatique* ha dit...

jo podia anar fardan que el cap de setmana passat havia pujat la pica però veig que vas més fort tu...aviam si quan tornes m'expliques com és això d epujar un 4000, entre altres coses jaja.


m'imagino que per aquí tot va genial no? per Barcelona/Vic... tot segueix el seu curs, com sempre. intentem aburrir-nos tan ppc com`podem, i de tan en tan visitem el blog d'aquest desaperagut!

apalins, cuida't, i si pots, agregam que vaig perdre el curreu que me vas dunar ¬¬. escriume'l al blog, ja el burraré després*


un petó de la cusinetaaaaaaa

Arnau ha dit...

Et veig més prim Martí. Aviam si menges una miqueta més...

Anònim ha dit...

Martinelli que tal? Come va? Tutto bene? Per aqui tot molt be, la setmana passada els mimmisikous van tornar a la jazz cava (èxit rotund, sobretot el trombonista) per aportar qualitat musical.
Per cert quin tema més gran el del fine fine verygood eh? estic enganxadissim.
vuelves a casa por navidad? Esper-ho que si.
Apa güey platicamos luego

Pitxard

Anònim ha dit...

apa martí et veig molt guapu pero molt prim eh!!! vig ke l'arnau tmb tu ha dit ja.
cuidet i menja eh!;)
molts petons des de viccccccccccccccccccc

_Erika_

Anònim ha dit...

Ep Martí! Un compatriota teu em va parlar d'aquest blog, i no m'he pogut estar de passar a fer-hi una ullada. Veig que t'estàs fotent una vidorra espectacular, quina enveja! No sé si ja acabes la carrera i no et tornarem a veure el pèl aquí, però sigui com sigui, aquí el present aspirant a politòleg estarà encantat d'anar a fer unes birres i que li expliquis de 1a mà el que expliques aquí, i el que no expliques...!

Una abraçada des de Sants!

Pau.

Anònim ha dit...

ehi marti...
MAMMA MIA quin riure el teu blog...em te molt enganxada.jejejeje
bueno guapo, a disfrutar...
demá nit guateke a la torratxa.
vagi be!!!!!i menja que si no la mammmmmmmaaaaa.

michi