divendres, 12 de desembre del 2008

Mèxic no para de sorprendre

Apuntant al rellotge que únicament té funció decorativa
La pistola d'en Clemente
Estudiant al menjador
Una capulina a la meva habitació, clica la imatge per veure-la pitjor
Aquesta setmana hem descobert una tradició nadalenca molt bona que no es realitza en terres catòliques catalanes, les"Posadas". A partir d'aquest dissabte i fins al dia 24 de desembre no paren. Es tracta d'unes trobades exclusivament amb els amics. Consisteixen en anar un grup de col·legues a casa d'uns amics i des del carrer es canta una cançó que es converteix en diáleg amb els de dins la casa, per tal de que et donin allotjament. Un cop has aconseguit convèncer als de dins perquè t'obrin la porta (està amanyat, sempre entres) comença una festa amb música en directe, menjar i una olla plena de Ponche amb tequila. Aquets dissabte, després del clàssic, ens han convidat a una d'aquestes "Posadas".
Les cuques de casa continuen campant per tot arreu sense cap mena d'oposició, a excepció del meu mapa de Guadalajara que de tant matar cuques, aranyes i bitxus rars està agafant un color negre que ja impedeix ditingir un monument d'un mosquit mort. He arribat al límit de trobar aranyes "Capulines" (una picada et pot matar) a la meva habitació. O sigui que abans de posar-se al llit, la roba i les sabates cal fer-hi una ullada.
"L'escape" d'aigua del jardí està augmentant els nivells d'escupimenta d'aigua fins a tal punt que un dels "xorros" d'aigua ja arriba a una columna pròxima. La columna s'està estovant i ja comença a caure a trossos.
En Clemente segueix igual de trempat i sorprenent. Avui ens ha explicat una altra tradició nadalenca acollonant. Es veu que durant les campanades de cap d'any és tradició tirar trets a l'aire. En teoria està prohibit tenir armes a casa, i encara més fer-les servir, però com que s'arriben a disparar tantes bales la primera hora de l'any, la policia no dóna l'abast i ho permet. A part, cauen tantes bales que la gent s'ha d'amagar a casa durant la "balasera".
De cop, en Clemente se'n va a l'habitació, i amb tota la normalitat del món ens treu una pistola i diu "Nosotros también vamos a disparar". Ens ensenya la pistola alemanya del 22 que resulta que està permès tenir-la a casa. L'agafem i ens diu "aguas!" (oju), la pistola la té carregada, segons ell per seguretat. O sigui que per cap d'any a disparar!
Mèxic, país de bojos.

3 comentaris:

morfu ha dit...

collons nanu ! no et feia pas a mèxic. T'enllaçaré al meu blog així t'aniré seguint. I viva ZAPATA CABRONES !!!!

amay ha dit...

eis! doncs jo trobo molt més interessant aquest eh, tot i que tinc poc temps de llegir-lo...
vinga, salut!

Anònim ha dit...

EI NOIS, COM ESTEU?
NO TROBAREU A FALTAR UN NADAL, SENSE CAGAR EL TIÓ, NI L'ESCUDELLA CATALANA, NI EL POLLASTRE AMB PRUNES,... BÉ, JO US VAIG SEGINT ELS PASSOS PER QUI, I M'ENCANTA EL BLOG MARTÍ!! HAS PENSAT MAI D'ESCRIURE UN LLIBRE? BUENO UNA ABRAÇADA MOLT FORTA PELS DOS, BON NADAL DES DE TERRES VIGATANES, I FELIÇ ANY NOU (VIGILEU AMB LES BALES, I LA BORRATXERA, SÓN INCOMPATIBLES...)I UN PETONOT MOLT FORT TENAS I MARTI...
PD: DIGALI AL TENAS QUE M'ESCRIGI UN MAILLLLL
MUAK