Aterrissant

D'ençà de l'última entrada d'aquest bloc han passat uns quants anys. L'última entrada s'acabava dient "s'haurà de seguir viatjant perquè això enganxa més que una droga". I així ha sigut. En aquest temps i amb diversos companys de viatge hem passat pel Marroc, Senegal, Gàmbia, Dubai, Tailàndia, Cambodja, Laos, Birmània, Malàisia, Turquia, Grècia, Espanya, França, Itàlia, Alemanya i algun país que em deixo.

En aquests quatre anys també he passat per diverses feines temporals, la més interessant sens dubte el projecte de codesenvolupament amb el Senegal, un projecte molt interessant que, desgraciadament, sembla que de moment no pot tenir continuitat.

Aquest cop, a banda de ser un viatge de plaer també em buscaré la vida. De fet, ja m'han demanat per fer dues entrevistes de feina, una a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) i una altra al Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD). Tots aquest contactes, els he aconseguit gràcies a la gent del casal català, i especialment a en Josep Ligorred i la seva dona Mariné, que de moment m'allotjen a casa seu.

A partir de l'octubre, si no hi ha res de nou, començaré amb les classes de català. El casal és un espai molt dinàmic, amb moltes activitats i gent compromesa. Només aquests tres dies que porto per Mèrida hem celebrat la Diada, s'ha fet una exposició sobre les festes del foc a Catalunya, una conferència d'un berguedà sobre la Patum i una altra sobre el teatre contemporani català.

La ciutat i la regió no les conec gaire però pinten molt bé; arquitectura colonial, infinitat de ruïnes maies, selva, cenotes per banyar-se i les platges a vint minuts del centre de la ciutat. L'únic aspecte negatiu és la terrible calor que fa. No l'havia viscut enlloc. Sort que ara bé el què ells en diuen heladez amb temperatures mínimes de 20 graus sobre zero. Unes gelades de por!

Guanatos de nou

El viatge ja s'acaba, tot i que encara em queden uns dies de vida. Estic de nou a Guadalajara, a on continua tot igual, perfecte. Un pel trastocat despres de dos mesos de veure coses impresionants, personatges, paisatges, ciutats, pobles, pobresa, riquesa, naturalesa, ecosistemes variats, llengues rares, paisos extranys, sistemes diferents... Retrobades i despedides amb la gent de la classe, amics, coneguts i saludats, no son pocs. Coneixent la nova fornada de gent que arriba d'intercanvi, les noves cases d'estudiants d'aquest any com la de la Carla, o les que resisteixen com la de la Maria i la de la Leila. Estic allotjat a Can Clemente, a on també hi ha l'Angelica, i un nebot chicano del millor propietari de Guadalajara.

En Clemente esta esplendit, explicant noves i bonissimes histories. La casa segueix igual, despintada, caient a trossos, amb l'escape d'aigua actiu, amb el tros de paret de carrer arreglat... l'unica novetat es que esta plena de forats per dins. Resulta que un amic d'en Clemente va portar un detector de metalls que funcionava malament i detectava or per tot arreu. Doncs res, ple de forats pel terra, les parets, el lavabo ja es connecta amb la cuina... pero d'or, res de res.

La veritat es que tinc ganes de veure la familia, els amics, Vic, Barna... pero no em faria res quedar'me tot l'any per aqui. No se si podre aguantar gaire temps amb la rutina de per alla, pero que hi farem. S'haura de seguir viatjant, que aixo enganxa mes que una droga. Algu s'hi apunta?

Que linda es Cuba!

L'Habana Vieja

La Juana sopant (a Cuba es menja, i molt!)

El bloqueig segueix amb presidents blancs i negres

El Malecón

Plaça Revolución

Platges de Trinidad

De patxanga a dins les coves

Viñales

Parc Nacional de Viñales

Un aparador d'una botiga qualsevol

Cuba es una passada, la veritat es que es indescriptible l'alegria i felicitat d'aquesta gent. L'Habana es una ciutat magica, sembla que s'hagi parat el temps. Qualsevol foto en blanc i negre podria ser actual. Pero aqui, tothom menja bo i abundant, tothom viu en cases dignes, tothom te feina i tothom sap ballar salsa i regeton.

Aqui la vida es fa al carrer, pero es molt dificil de descriure l'ambient que hi ha pels carrers. Es impresionant i punt!. Hem passat dues nits a l'Habana Vieja, allotjats a casa d'una familia, tres a Vinyales a casa d'una altra familia collonuda )sortir de festa amb cubans no te preu), i ara som a Trinidad amb una altra familia.

L'unic que es dificil de trobar es internet, i aixo no se si es bo o es dolent!

Viva Cuba libre!!

Mes i mes i mes...

Fotos que surten soles

Anant a buscar cocos

Platges de Tulum

Carib, selva, llacs i palapes

La Reserva de la Biosfera Sian Ka'an

Montejos a la platja

Fent el boig al Cenote Escondido amb uns gringos

El gran Cenote

Buenu gent

Sabem que ens estem passant pero esperem que quan tornem no ens mateu d'enveja. Esperem que sigui sana. Aixo es una passada! Estem instalats a casa d'uns amics, en Luca i la Roseta que ens acullen de meravella. Uns grans cuiners i un encant de gent. La veritat es que no podem estar millor; bon menjar, beure, llit, una casa guapissima, dutxes d'aigua calenta, relax, calor, platges, cenotes, selva...

Tulum esta situat al sud de la Riviera Maia, a on tot l'any es estiu, no hi ha estres, ni horaris, ni rellotges, ni dies de la setmana. Hem anat a la Reserva de la Biosfera Sian Ka'n (un espectacle de la naturalesa) amb platges caribenyes desertes, ocells, iguanes, lagartos (cocodrils), selva, llacunes... Tambe ens hem banyat a les aigues turqueses i de sorra blanca de Tulum, amb les ruines maies de talo de fons. Avui amb les bicis ens hem banyat a tres cenotes (rius subterranis de kilometres i kilometres i que de tan en tan es deixen veure en forma de coves i llacunes). Son unics al mon, i son una bestiesa de guapos.

Carib

Platja de Mahahual

Hola gent

Despres de l-espectacle de Belice, ens hem dirigit a la Costa Maia, passant per la Laguna de Bacalar. La Costa Maia es la continuacio de la Riviera Maia pero sense ser explotat turisticament. Hem estat molt desconnectats del mon, sense internet, ni cobertura, ni gent... Platges de sorra blanca, aigues turqueses, cocoters... Hem fet tres nits a Mahahual, un poble de 80 families a on de tant en tant hi arriba un creuer de luxe.  /Hoy es dia de barco/ diuen els del poble. Poden baixar fins a 3000 persones, i el poble es transforma. Arriba un pilot de gent dels voltants a vendre artesania, s-obren bars i restaurants de sota les pedres, lloguen kayaks, rutes en bici, safaris... i a les tres el creuer marxa i el poble torna a la tranquilitat habitual. Tambe hem fet una nit a Rio Indio, quatre cases al mig de la zona que va quedar devastada per l-huraca Dean, i una nit a Xcalak poblet de pescadors a prop de la frontera Belicenya. Segurament dema pugem cap a casa de la Roseta, una amiga que viu a Tulum.

Surrealisme

Hem estat allotjats tres dies a casa d-una familia molt pobre de El Remate a la rivera del Llac Peten Itza. Una familia amb set germans\es que nomes menjaven arros i frijoles cada dia i cada apat. Una casa (quatre llistons de fusta, i fulles de palmera) enfilada a les muntanyes selvatiques del Peten. Un mono cridant, serps, tarantules a un metre d-on dormiem... Una familia impresionantment alegre, divertida i agradable. Tambe hi havien dos gabatxos sonats, dos ianquis que venien amb bici, i dos argentins molt bons.

Ara ja som a Belice, un oasi de parla anglesa al mig de l-inmensa america llatina. Totalment surrealista. Nomes entrar per la frontera ja es veu que aixo no va en serio. No et demanen si portes drogues o armes, et demanen si portes bananes o pastanagues. Despres de riure un bona estona, li vam dir que no ens dedicavem al trafic de platans i vam entrar. La poblacio es una barreja espectacular; negres anglosaxons, negres garifunes, blancs, maies que parlen llengues indigenes, maies que parlen angles i maies que parlen espanyol, menonites (una secta alemanya tipus Amish), molts xinesos, hindus, exiliats politics de tota l-america llatina, molts fugitius de la justicia europea i nordamericana, i evidentment molts mestissos. Una autentica torre de Babel. Tot aixo, enmig de la selva, amb restes maies, les aigues cristalines del Carib, molta calor i a ritme de Reggae.

Aquest cacau comporta situacions molt surrealistes, com un restaurant xino amb musica reggae ple de negres torrats, dones amb vestits indigenes parlant un angles perfecte, rastafarais atenent hostals, venedors ambulants de paper de fumar, bitllets (dolars belicenys) amb la reina d-Anglaterra... Despres de veure unes ruines maies completament sols, fem una altra nit a San Ignacio i dema marxem cap a Belice City, per dormir en algun poblet de la costa Belicenya. Quin espectacle de país!

Ja penjare fotos

Tikal

Un mono saltant i cridant

Una serp enorme

Una de les pràmides

Unes noies que ens hem trobat allà

'Vista des d'una piràmide

Una nena fantàstica de Livingston

Després d'una estada "estupenda" a Livingston, vam anar a Puerto Barrios, d'aquí a Río Dulce i dormint drets a l'autobus fins a El Remate per acabar a les 6 del matí a les portes de Tikal. Aquí ens hem trobat amb les amigues catalano-hondurenyes. Tikal no és broma, situat al mig de la selva, dins de la reserva de la Biosfera Maia. Quasi cinquanta temples i piramides maies envoltades de jungla, ple de monos cridant com bojos, tikals (un animal molt rar), serps de tres metres, tucans... Finalment ens hem despedit amb la Carme i la Maria, la Carla, la Leila i la Clara segueixen al peu del canó continuant el viatge.