dijous, 13 de setembre del 2012

Aterrissant

D'ençà de l'última entrada d'aquest bloc han passat uns quants anys. L'última entrada s'acabava dient "s'haurà de seguir viatjant perquè això enganxa més que una droga". I així ha sigut. En aquest temps i amb diversos companys de viatge hem passat pel Marroc, Senegal, Gàmbia, Dubai, Tailàndia, Cambodja, Laos, Birmània, Malàisia, Turquia, Grècia, Espanya, França, Itàlia, Alemanya i algun país que em deixo.

En aquests quatre anys també he passat per diverses feines temporals, la més interessant sens dubte el projecte de codesenvolupament amb el Senegal, un projecte molt interessant que, desgraciadament, sembla que de moment no pot tenir continuitat.

Aquest cop, a banda de ser un viatge de plaer també em buscaré la vida. De fet, ja m'han demanat per fer dues entrevistes de feina, una a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) i una altra al Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD). Tots aquest contactes, els he aconseguit gràcies a la gent del casal català, i especialment a en Josep Ligorred i la seva dona Mariné, que de moment m'allotjen a casa seu.






A partir de l'octubre, si no hi ha res de nou, començaré amb les classes de català. El casal és un espai molt dinàmic, amb moltes activitats i gent compromesa. Només aquests tres dies que porto per Mèrida hem celebrat la Diada, s'ha fet una exposició sobre les festes del foc a Catalunya, una conferència d'un berguedà sobre la Patum i una altra sobre el teatre contemporani català.

La ciutat i la regió no les conec gaire però pinten molt bé; arquitectura colonial, infinitat de ruïnes maies, selva, cenotes per banyar-se i les platges a vint minuts del centre de la ciutat. L'únic aspecte negatiu és la terrible calor que fa. No l'havia viscut enlloc. Sort que ara bé el què ells en diuen heladez amb temperatures mínimes de 20 graus sobre zero. Unes gelades de por!