No tot són flors i violes

A mesura que passen els dies també anem coneixen altres cares de Guadalajara. Nosaltres vivim a un barri força tranquil, a prop del centre. Tot i així, el nostre carrer (Morelos) de nit es converteix en un prostíbul. A cada cantonada hi ha nanos de la nostre edat, i fins i tot algun menor d'edat, que es venen. No paren d'arribar clients amb cotxe, i se'ls emporten vés a saber on. Cada cop que pugen a un dels carros es juguen la vida. Un altra dels problemes d'aquesta gent, i del país en general, és l'elevada taxa de Sida. Mèxic és dels països amb més contagiats d'Amèrica Llatina. Ens diuen que 2 de cada tres nois i tres de cada 10 noies el tenen, no és broma! Prop de casa també hi ha gent dormint pel carrer, i a les esglésies hi ha nens de carrer indígenes demanant diners. És molt trist veure situacions com aquestes. La inseguretat a Guadalajara la posa la polícia, armats fins a les dents! Passegen pels carrers amb metralletes i "Shotguns", moltes vegades fent bromes amb les armes. També van a sobre de les furgonetes tipus ranxera, ensenyat tot l'arsenal. A cada comissaria, banc, o edifici oficial està ple d'aquesta gentussa corrupta amb metralletes. No fan gaire gràcia! Un altre problema, aquest personal. Sempre que vas a un país de fora necessites uns dies per acostumar la panxa al menjar. Ja fa dos dies que estic una mica fotut, ara ja estic més bé (no patiu). Vòmits, cops de calor, i el què anomenen la Venganza de Moctezuma, o sigui diarrea.