Hola gent
Sortim de Guadalajara en direcció Amatitán. La Carla, la Clara (amb febre tifoidea) i jo. A Amatitán hi dinem, un poblet molt pobre, però bonic. L'estructura dels carrers és prehispànica, o sigui, carrers torts, estrets i empedrats. Pel carrer ens para un tio amb la seva furgoneta. -Soys europeos? Qué haceis en Amatitán si aquí no hay nada? Yo me voy a comprar Tequila en una hacienda quereis verla?. No ens ho pensem dos cops i hi pugem. En Ramon (l'home de la furgo) té uns 50 anys, chaparrito (baixet), amb barba sense bigoti, molt graciós, i un gran torrat. Ens acompanya fins a una fàbrica familiar de Tequila. El propietari ens ensenya tot el procés d'elaboració, i ens deixa provar mil tequilas diferents. Que si extrañejo, que si añejo, reposado, joven... una gran Tequila's Party gratuïta.
En Ramon ens torna a Amatitán després d'haver comprat 10 garrafes de Tequila. Allà fem raid (auto stop) fins a Tequila. A la Picap també hi ha un jove de Guadalajara que fa raid fins a Puerto Vallarta, al Pacífic. Un cop a Tequila (poble) trobem l'hostal més barat i hi deixem les motxiles. Tequila és ple de Tequileres, José Cuervo, la Herradura... i les autèntiques.
Ja a la nit entrem a un locutori/rockòdrom/galeria d'art per entrar a internet. Allà ens fem amics del propietari. En Charvel, un flipat de l'escalada, l'aventura, la natura... Diu que si volem ens porta a veure unes cascades de nit. Així que tots amb un frontal al cap, i cap a veure cascades. Sortint de la seva botiga ens trobem un seu colega amb cotxe, diu que ens acompanya a buscar cerveses i a fer una ruta pel poble. Aquest tio resulta ser el Príncipe del Rap. Un hip hopero xungo, i molt fantasma. Que si quedé segundo de Jalisco en batalla de gallos, que si mi barrio, que si mi gente, que si la calle me llama el príncipe del rap, que si en esta calle mataron a una família, que si en esta esquina se apareció el diablo, en esta otro se aparece una niña muerta... Baixem del cotxe, i deixem a aquest pallasso. Comencem la caminada amb en Charvel i els frontals. La cascada no era res de l'altre món. Després caminem mitja hora per les vies del tren (per aquí hi passa el Tequila expréss, que va de GDL a Tequila, és car però hi ha barra lliure de menjar i beure, ens diuen que la gent surt vomitant del tren i quan tornen no se'n recorden de que han estat a Tequila) i pugem la muntanya. Tenim una vista fenomenal del poble. I ens quedem una estona platicando (parlant).
L'endemà raid i cap a Magdalena, un altre poblet que està de festes. Les festes consisteixen en atraccions per la canalla i una processó catòlica per tot el poble. Després de voltar, raid i cap a La Joya. Ens pugen una parella de vells indígenes, per un camí de carro pel mig del bosc, i camps de maguey (la planta que s'utilitza pel Tequila). La Joya és la cosa més perduda i rural del món. D'aquí bus cap a Escobedo, d'Escobedo a Ahualulco i d'Ahualulco a Teochitlán. En aquest últim poble fa dos anys que un gringo hi va descobrir unes piràmides maies o azteques, o de qualsevol dels milers de grups ètnic que volten per aquí, s'anomenen Huachimontones. Després de fer una caminadeta muntanya amunt ens trobem amb les piràmides circulars. Unes vistes acollonants. El volcà de Tequila, la Laguna Colorada, una vall de kilòmetres i kilòmetres sense res i el poblet de Teochitlán. Se'ns fa fosc, baixem al poble, mengem uns tacos, amb trobo 200 pesos al terra i ens sobra pasta per tornar a Guadalajara en bus.
Un viatge molt intens, amb mil històries que no explico per què seria un rotllo.
Pd: les fotos- les piràmides de Huachimontones desenfocades, una vista del volcà de Tequila, la processó de Magdalena, un carrer d'Amatitán i la bodega subterrània de la Tequilera que vam v/beure.
Una abraçada tequilera.
