Narcos i corrupció

El llenguatge narco

Una portada qualsevol (no és de les més dures ni molt menys)

Més portades

Incautació de calderilla a narcos

La República mexicana està pràcticament controlada pel Narco, i a tots els nivells de l'estat hi ha corrupció. L'actual govern ha declarat la guerra contra un parell de càrtels perquè no han arribat a cap acord amb ells. Això vol dir polis, polítics, periodistes, militars, jutges i narcos assassinats cada dia. Només a Ciudad Juarez aquest any, ja hi han hagut més de 1500 morts relacionats amb el narcotràfic. Fins i tot van fer caure l'avió a on viatjava el vicepresident de Mèxic al mig del DF. La polícia cada dia deté desenes de narcos però no hi ha cap jutge que tingui collons per condemnar-ne cap. Al cap de 5 minuts de la sentència, ell i la seva família són assassinats. Cada dia també detenen alts càrrecs de la polícia, de l'exèrcit, del poder judicial, del govern federal, dels governs estatals, alcaldes... relacionats amb càrtels. A part de la guerra amb el govern, els càrtels també estan enfrontats entre ells pel control de les zones. Cada dia a les portades de tots els diaris hi surten caps tallats, gent morta lligada a "maleterus" dels cotxes, penya cremada i enterrada viva, gent amb mil bales al cos., torturats fins a la mort... Tenen tant poder que ho controlen, i tot vol dir tot. Tenen estats seus com Michoacán, Sinaloa, Durango, Chiuhahua... Hi construeixen escoles, hospitals, biblioteques... per tenir el suport de la població, un dels capos d'un càrtel (el Chapo Guzmán) s'ha ofert per pagar el deute extern de Mèxic a canvi de deixar-lo treballar en pau, paguen sous de futbolistes europeus a polítics, jutges i polis per corrumpir-los, de fet un càrtel (los Zetas) són paramilitars (exmilitars desertors) que estan més ben entrenats i armats que el pròpi exèrcit, i evidentment cobren molt més. Els que estan a la presó viuen com reis, alguns amb piscina i tot, i entren i surten quan volen (quan paguen). La corrupció a les institucions "democràtiques" i a la policia és espectacular. Es calcula que un 99,8% dels delictes a Mèxic queden impunes. I això que cada dia detenen a centenars de persones. La Mordida és el què has de pagar a un poli , polític o jutge per evitar que et posi una multa de trànsit, una estafa immobiliaria o una pena per assassinat. Per exemple, al DF (medalla d'or mundial en segrestos exprés) vas en cotxe, et para un poli i s'inventa que anaves massa ràpid, li pagues 100 pesos, et dóna un codi i salvat. Si et para un altra poli inventant-se una altra infracció li ensenyes el codi i et deixa marxar. La corrupció està organitzada! Mèxic és la llei de la selva i això també comporta situacions molt curioses; l'altra dia van segrestar el cap antisegrestos de la policia, han detingut a Miss Sinaloa per formar part del càrtel de Juarez, el partit ecologista demana la pena de mort per segrestadors i assassins, es venen discos de narcocorridos (grups de música pagats pels narcos perquè expliquin històries seves) a totes les botigues de música, el líder polític anticorrupció és detingut per corrupció, el número 1 de l'exèrcit és a la presó per col·laborar amb els que maten militars, tots els narcos tenen devoció pel Sant Malverde, el governador de Jalisco regala 21 Hummers als líders sindicals de l'estat... Per cert, avui hem passat per Tequila a comprar regals en estat líquid

De peli!

La ONU

El fum de les clavegueres a on viuen les Tortugues Ninjes

Hi ha un bon tros de Xina al mig de Nova York

Pistes de bàsquet a Harlem Bomberak Novayorkak, al Foratzeroak!

L'estatua de la llibertat des del Districte Financer

Vista nocturna des del cim de l'Empire State

Autobusos de qualsevol peli rollo Arma Letal 13

El Central Park amb una calor molt rara

Hola gent

Aixo de Nova York es una altra historia, i molt guapa! A diferencia de Guadalajara no es va amb el cap a terra per les males condicions dels carrers, es va amb el cap mirant al cel. Les parades de tacos al carrer no son de tacos, son de hot dogs. No hi ha botxos (escarabats) sino limosines. No estic amb els amics sino amb la familia, tampoc al tercer mon sino el primerissim mon, el tabac no val 90 centims d'euro sino 9 dolars, el metro no nomes te dues linies sino 50 mil de diferents, a diferencia de Mexic el turisme ho inunda tot, de la calor mexicana a 10 graus sota zero, parcs enormes... Tot i aixo tambe hi ha semblances: els cambrers tambe son mexicans, hi ha mil i una cultures diferents convivint al mateix lloc, no hi ha accents als teclats...

De moment ja hem estat al Chinatown, al Little Italy, al barri jueu, al barri negre de Harlem, Manhattan, Brooklyn, al Central Park, a algun Museu, al forat dissenyat per Bin Laden, Wall Street... Aixo es de pelicula: gratacels, taxis grocs, limosines, propaganda en pantalles gegants pels carrers, pistes de basquet a Harlem, Hot Dogs, edificis amb escales a les fassanes (tampoc hi ha c trencada), fum que surt de les clavagueres... fins i tot es va incendiar la sisena planta del nostre hotel (de 26 plantes), ens van desallotjar i el New York Fire Department va entrar en accio apagant les flames. Es van endur una ovacio.

Quan torni a Mexic ja penjare alguna foto mes.

Que acabeu de passar unes bones festes!

Mexicanismes

Un sitio muy chingón

Un wei acabando de escalar

Escalando boulder en el diente

Nirl y Leila en la pachanga jaranera

Sufriendo con el Barça

Que onda weis? Quíubole? Espero que esén bién.

Por acá bién concha, esteeeee, hisimos un putero de cosas, y es que no mames wei, México es bién chingón. Durante la sema estuvimos chambeando en el CUCSH, y el fin de pachanga. El sábado a las 3 juntamos una porra bién cabrona pa visionar el clásico en el bar de la pura esquina, todos con la playera del Barça. Parecia el tianguis de Calaf. El bar esta padre pero no es muy bara wei. Esteeeee, la neta es que sufrimos un poquitito wei, pero el Madrid acabó pelando gallo y ahoritita ya estamos a dose puntos. Aguas con el Barça wei! Pisteamos un poco y comimos lonches de pierna de res con panela y huitlacoches, todos hechos con birote o bolillo pero sin jitomate, nada picoso. El pinche mesero pelón y chaparrito del Madrid andaba bién enojado, casi acabamos a chingadasos.

Esteee, ya por la noche wei, y con una buena chamarra, le caímos a la Posada jaranera de Belén, en el mero centro de Guanatos, cerca del zócalo. Esteeee, ya lo habíamos checado antes wei pero no hasia falta feria para entrar y a diferencia del Apolo, el antro gachupín, se podía entrar con tenis. Había un chingo de gente, morras y chavos, todos con muy buena onda, en parte porque no había nacos ni cholos, pero tampoco estuvo nada fresa. Chelas a trese baros, pulque de poca madre, botanas con totopos y un tokín de Son Jarocho, con charrasca incluida. El líder de la banda andaba un poco pacheco, y montaron una buena pachanga. Vaya pendejadas que hasía el wei ese!

A Madam Taifoi, que le late machín la jarana, le pisaron (sin albures) los anteojos aérios quedando bién chuecos. Que chafa!! Suerte que la cosa no llegó a madrasos ni a putisas. En un rinconsito de la pachanga wei, habia un bato güero, encuerado y con el pelo chino hasiendose una chaqueta, apunto de venirse, híjole!! Seguramente pensando en una panocha, saabe!?. Hijo de su chingada madre, le valía verga todo wei. A un joto le sacó de onda porque le caía gordo el ruco y lo mandó a la fregada. Y es que no manches wei, que pachanga tan loca! Puro demadre. Esteee, después de platicar un buen rato con los cuates nos dió flojera, agarramos (no cogimos) la bika y nos fuimos en bola al sobre a haser la memé con nuestras cobijas.

Esteeee, cuando amanesimos wei, la cruda era bién cabrona, suerte que ya no hay chorra, porque si no estaria bién gacho. Aunque la hueva era grande, nos fuimos con el carro de Nirl, que nos dió un aventón en raid hasta al Diente, y como eramos muchos, dos tenían que ir a la cajuela. Guácala! Que lugar más chido wei, incluso tiene una alberca! Haste cuenta que es una sona de escalada, pero a la mayoría les vale madre. Esteee, hay boulder y deportiva, pero no hay que jalarle mucho wei. Estuvimos cantinfleando y cotorreando bién sabroso. Se nos antojaban chivas pero se nos acabaron, así que comimos y ya wei. Nos regresamos con los compas en camión después de esperar una hora en la banqueta wei, y de volada agarramos el tren ligero.

Esta sema llegaron los viejos de Memo y conocieron a Don Clemente. Tiene gripa gacha, namás dos tres, pero piensa que le va a venir la flaca y que acabará en el panteón. Esteee, como no tiene chamacos, no hay quién le cuide. Tampoco quiere fonear al médico, púes ni modo, le da miedo, parece un chamaco de la prepa wei. Así que nosotros y uno de sus carnales, que a la ves es cuate, le tenemos que haser el paro. -Quiere un jugo de toronjo con una popota? Sale!, quiere una aspirina?- responde - Órale!, a poco tienes?- Neta está de la verga.

Ya mero me voy a gabatxo para conoser el país más culero y lleno de pendejos. Voy con mis jefes y mi carnal, neta les extraño un chingo. Luego empesamos la ruta por el sur.

Órale, el vigatà que el traduexi tot correctament s'emporta una ampolla de Tequila, a huevo!!

(la Mercè, en Guasch i en Mencos queden exclosos del sorteig, sale?).

Ándale! Se me cuidán, y al ratito les veo. Zas! Me saludan a los viejos de la Torratxa.

Mèxic no para de sorprendre

Apuntant al rellotge que únicament té funció decorativa

La pistola d'en Clemente

Estudiant al menjador

Una capulina a la meva habitació, clica la imatge per veure-la pitjor

Aquesta setmana hem descobert una tradició nadalenca molt bona que no es realitza en terres catòliques catalanes, les"Posadas". A partir d'aquest dissabte i fins al dia 24 de desembre no paren. Es tracta d'unes trobades exclusivament amb els amics. Consisteixen en anar un grup de col·legues a casa d'uns amics i des del carrer es canta una cançó que es converteix en diáleg amb els de dins la casa, per tal de que et donin allotjament. Un cop has aconseguit convèncer als de dins perquè t'obrin la porta (està amanyat, sempre entres) comença una festa amb música en directe, menjar i una olla plena de Ponche amb tequila. Aquets dissabte, després del clàssic, ens han convidat a una d'aquestes "Posadas".

Les cuques de casa continuen campant per tot arreu sense cap mena d'oposició, a excepció del meu mapa de Guadalajara que de tant matar cuques, aranyes i bitxus rars està agafant un color negre que ja impedeix ditingir un monument d'un mosquit mort. He arribat al límit de trobar aranyes "Capulines" (una picada et pot matar) a la meva habitació. O sigui que abans de posar-se al llit, la roba i les sabates cal fer-hi una ullada.

"L'escape" d'aigua del jardí està augmentant els nivells d'escupimenta d'aigua fins a tal punt que un dels "xorros" d'aigua ja arriba a una columna pròxima. La columna s'està estovant i ja comença a caure a trossos.

En Clemente segueix igual de trempat i sorprenent. Avui ens ha explicat una altra tradició nadalenca acollonant. Es veu que durant les campanades de cap d'any és tradició tirar trets a l'aire. En teoria està prohibit tenir armes a casa, i encara més fer-les servir, però com que s'arriben a disparar tantes bales la primera hora de l'any, la policia no dóna l'abast i ho permet. A part, cauen tantes bales que la gent s'ha d'amagar a casa durant la "balasera".

De cop, en Clemente se'n va a l'habitació, i amb tota la normalitat del món ens treu una pistola i diu "Nosotros también vamos a disparar". Ens ensenya la pistola alemanya del 22 que resulta que està permès tenir-la a casa. L'agafem i ens diu "aguas!" (oju), la pistola la té carregada, segons ell per seguretat. O sigui que per cap d'any a disparar!

Mèxic, país de bojos.

Felicitacions, despedides, FIL, futbol...

Quina mare i quin fill tan guapos!

La família feliç

Aquests quatre energúmens m'han despertat vestits així L'equip de futbol, amb una barreja de gringos, mexicans, xicanos, japonesos i catalans

Ballant la Macarena a casa

Inici del dinar-berenar-sopar-patxanga La Catedral de Guadalajara des del Teatro Degollado

Primer de tot, donar l'enhorabona per la Montse i en Jordi perquè aquest cap de setmana ha nascut en Jordi Bover Cases. Una abraçada ben forta pels dos i feu un petó al petit de part del tiet de Mèxic. Demà brindaré amb xampany a la vostra salut. MOLTES FELICITATS!

Ja fa tres setmanes que no sortim de Guadalajara. Aquesta setmana ha sigut de despedides, ha marxat el pare i el germà de la Carla, i la Júlia, una alemanya molt trempada. De fet no marxa de Mèxic, se'n va a viatjar pel sud del país amb en Rotxi, un altre alemany que ha vingut de turisme, i ja no tornen a Guadalajara. Tard o d'hora ens tornarem a veure per aquest móns de Déu, ja sigui a Alemanya, a Holanda (on viu) o a Catalunya. També ha marxat en Morgan i en Kevin, dos gringos que jugaven amb mi a futbol.

Aquesta setmana també hem anat dia sí dia també a la Feria Internacional del Libro. Un enorme pavelló amb milions de parades de llibres, estands de tots els països del món, xerrades molt interessants, concerts... Ja ho veieu, estem una mica culturetes. A la FIL també ha vingut una tieta de la Carla a presentar el seu llibre; el Clan de la Lloba. També havia escrit el famós "El Talp Eudald". Talp ja ho veus, a Mèxic he conegut a la que et va posar el nom.

Vam fer un gran dinar-berenar-sopar a casa, amb una mica de patxanga inclosa amb mexicans, alemanys, francesos, catalans, la tieta i en Clemente. La festa es va traslladar a casa la Maria, a on també ens vam ajuntar amb més mexicans, francesos i gringos. N'hi ha que van acabar la nit força malament.

Avui torneig de futbol en uns camps a on hi entrenen les Chivas. Hem quedat tercers (de quatre) i és que mig equip és gringo, i si no hi ha un bat de béisbol no saben com xutar la pilota. Ens ho hem passat pirata!