La veritat és que és molt fàcil fer amics per aquí. Hem fet una mica de guetto català. A dos minuts de casa hi viuen la Carme una al·lota menorquina, i la Clara una xiqueta d'Alacant, i a 10 minuts una noia de Banyoles, la Maria. Ahir vam anar a fer unes Chelas (birres) pel centre, i cada dia ens trobem a alguna de les cases.
Ahir a casa nostra vam fer una mica de sopar. a part de tots els catalans també hi havien cinc mexicans molt trempats dels afores de Guadalajara. Bastant hippies, i enamorats de Dusminguet. També va venir un sagal de Ciudad Juarez, que el vam conèixer al Festival Internacional del Mariachi, que tot i ser jove se'l veia curtit. Un gringo que fa dos anys que viu per aquí, i parla mexicà perfectament, i que el vam conèixer a l'hostal on ens vam allotjar els primers dies, i un canari que no sabem d'on va sortir, el què sí sabem (pels comentaris que feia) és que no ha sortit en sa vida de la seva illa).
Ja ho veieu ahir a casa una barreja molt curiosa, però divertida, mentrestant, el senyor Clemente, propietari i resident de la casa, fent honra de la seva condició de personatge, ens va comentar que se'n anava de putes pel centre. Ja en parlaré més endavant, perquè cada dia ens sorprèn amb alguna cosa.
Pd:La primera foto és d'una estàtua de Sant Jordi a la Rambla de Catalunya de Guadalajara, inaugurada per en Maragall (no sé si es veu però la placa és en català). Som veïns de Sant Jordi. La segona i la tercera són del festival de mariachis, és un grup d'ètnia huitxole, que parlen una llengua indígena, i com veieu les noies són molt guapes, la última és una vista del nostra barri des de l'edifici més alt que hi ha.