Menjar mexicà

Hola Güeis

El menjar a Mèxic és força bo, barat i variat. El què passa és que aquesta gent no fan àpats, quan tenen gana mengen, i punt. Pel carrer està ple de "puestos" de tacos. Els tacos són una mena de pa de kebab (però fet de blat de moro) farcits de carn, ceba, enciam, frijoles, salsa picant, salsa més picant, salsa que no et pots ni menjar... T'hi pots posar el què vulguis. Aquí els frijoles no paren, és com l'enciam per nosaltres, acompanyen a tots els plats.

Un altre plat són les Quesadillas, que són igual que els tacos però farcits de formatge, i algunes de camarón (gambes). Les tortas ahogades són com un entrepà (lonche) però estàn ahogades de chile. Molts bars també ofereixen Milanesa de pollo o de res (pollastre o escalopa de vaca arrebossada). Tampoc falten les pizzeries i els restaurants xinos (molt guarrus). El plat més bo és la Birria, una espècie d'estufat de vedella, amb ceba... També hi ha forces marisqueries (molt barat) on ofereixen sopes de peix, gambes, peixos de riu i de mar, i per influència dels gringos també abunden les hamburgueses gegants (que bones que són!). També hi han Chilaquiles, nachos, nopal (fulles de càctus), enchiladas, mil chiles diferents, amanides de tomàquet, d'enciam...

Menjar a fora i menjar a casa surt pràcticament pel mateix preu, i per això de moment hem cuinat poc. Trobo a faltar el pa (Guerau: No hi ha paaa!!) , una fideuà de la mama, salses de bolets, kebabs de casa els espanyols, formatges del Quesvic, fuets, llonganisses, bull negre...

Menjar!!!

pd: A la foto una torta ahogada

El paradís

Hola gent

Us escric des del paradís. Resulta que dimarts és el dia de la independéncia mexicana, i tenim un pont forsa llarg. En Tenes i jo vam agafar un bus i ens vam dirigir a Colima (capital de l'estat de Colima). Hem passat dues nits a casa d'uns alacantins que en Tenes va conéixer a l'aeroport. Una parella que han voltat per tot el món. Des d'allá, vam anar a Comala, un poblet dels anomenats mágics, tot blanc, ben arreglat, i al peu de dos volcans encesos. El volcán de Fuego, i el Nevado de Colima. Ens vam quedar amb les ganes de veure'ls, perqué entre el fum que treien, i els núvols que hi havien quedaven tapats.

Després de Colima, auto-stop (aquí funciona molt bé, sobretot amb les camionetes Picap), i cap a la platja a prop de Tecoman. Després vam tornar cap a Tecoman. Per cert, el clima aquí no té res a veure. Fa un xafogor tremenda, i tot és selva i palmeres (cocoters). De Tecoman un autobus fins a Aquila, un poble costaner perdut de la má de Déu a l'estat de Michoacán. Aquí es veu molta més pobresa. Viuen de les plantacions de bananes i plátans. No hi ha turisme. Ens vam dirigir a la platja, on hi ha kilometres i kilometres de platges verges. Només un restaurantet, en el que hi vam sopar per 4 duros, i a sobre ens van deixar unes hamaques per passar-hi la nit. Les fotos parlen per sí soles. Segurament avui tornarem a fer nit aquí, al paradís. Ah!, ara és época de cria de tortugues, i a la platja on dormim, hi ha tortugues gegants que ponen ous. Evidentment també hi han fortius que se'ls emporten.

Una abrasada des del pacífic.

pd fotos: Les tres primeres fotos són del paradís (la segona és on hem dormit). La quarta és en Tenes en una Picap que ens va recollir de Comala a Colima, i l'última és Comala.

Autodeterminació

La lluita no s'atura!

Bona Diada

El senyor Clemente (I)- Ha arribat en calçotets!

El senyor Clemente és el fenòmenu que ens lloga la casa, i a la vegada també és un dels residents. És d'un poblet (Totitlán) a 60 kilòmetres de Guadalajara, i segons diu ell tenen la mentalitat molt tancada. Baixet, güero (blanc), sempre mudat, i amb el cinturó que a part de la seva funció natural també li fa de sostens. Va venir a Guadalajara a estudiar Dret i va descobrir que lo seu és la Patxanga i el desmadre. És descendent d'un antic gobernador de Jalisco, i per això acumula terres, pisos, i cases. Tot i això sembla que visqui en la misèria. Viu en una casa gegant, però només té arrgelada la seva habitació. Les altres parts plenes de cuques, les parets cauen, brutícia (la seva nevera carda fàstic de debò)... Diu que és advocat. La seva vida diaria és llevar-se a les 10, esmorzar, anar-se'n a la seva oficina (enganxada a la casa) i torna a les 3. Al seu despatx no hi té res que faci pensar que treballa. Ni un paper, ni una carpeta...res, només uns binòcles per espiar les veïnes, i un ordinador amb 1500 fotos porno, que les ensenya tot orgullós. La veritat és que viu de renda.

La seva carta de presentació és que té una pedra a la bufeta. A qualsevol convidat que portem li explica. Li agrada molt fer conya. Però el senyor Clemente li fa por tot. Li fa por operar-se, i ja fa tres anys que només menja coses bullides. Li fa por volar, i per això no ha agafat cap avió. Li fan por els triglicèrids de les cames, i per això fa 22 minuts justos al dia de bicicleta estàtica (la de la foto). Li fan por els atacs de cor, i per això no fa més de 22 minuts diaris de bici. Li fa por casar-se, li fa por el menjar, li fa por el fum del tabac, li fan por els esperits...

Una altra gran faceta és la de putero. Quan arriba el divendres a la nit se'n va a buscar putes. Ens ho explica així, tal com sona. Segons ell és per prescripció mèdica. La pedra de la bufeta li impedeix menjar bé i beure més de dues cerveses, però per ell també té avantages. Se les enporta a la oficina. L'últim divendres però en va sortir escarmentat. La prostituta li va treure els pantalons i va marxar corrents cap a un taxi que ja estava compinxat. El senyor Clemente va arribar a casa sense cartera, ni claus i en calçotets. Picava a la porta -Abridme por favor!!- Estava cagadíssim. Encara riem!

La veritat és que en té tantes per explicar, que no hi caben en un bloc. Més endavant, tornaré a fer una entrada exclusiva per ell, ja que el personatge s'ho val, i les històries que explica encara més.

pd: A la les fotos, el senyor Clemente, als seus 22 minuts d'esport, de moment no li fa por anar sense mans a la bici estàtica

Escapada de l'urbe!

Fa uns 17 dies que ja voltem per Méxic. Mentida per Guadalajara, mentida pel centre de Guadalajara. Així que ja n'estava fart de la gran ciutat, jo sóc més de poble. Dimecres acabo classes i dijous vaig decidir agafar un camión (bus) i marxar sol a Chapala, a la ribera de la Laguna de Chapala. És el llac més gran de Méxic, i només és a 3/4 d'hora de Guadalajara.

Només d'arribar ja es nota la tranquilitat, carrers empedrats, portes de les cases obertes... Em vaig dirigir al Malecón, i vaig estar pescant amb uns pescadors d'allá. Chapala és bastant guiri, sobretot els pobles del voltant (Ajijic, Cosalá...). Molts gringos=més car. També vaig fer un partit de futbol amb els joves del poble. No en tenen ni idea!! Tots es volien fer fotos amb mi, i jo em moria de vergonya. No havien vist mai cap catalá.

A la nit vaig anar a fer un entrepá en un bar, allá hi vaig conéixer uns gringos que no paraven de convidar-me a birres. Vam acabar jugant a daus per veure qui posava la música (una máquina d'aquestes de pub anglés que tries la cansó). Vaig arribar a l'hotel (que préviament havia regatejat) cantant Viva el Rey!

Em van recomenar un poblet d'indígenes a la ribera del llac, el poble en questió és Mezcala. Doncs l'endemá al matí camión i cap a Mezcala. Al bus he conegut una dona que m'ha explicat la vida i miracles, que sí té dues filles a Texas, que sí la seva mare té 96 anys... Baixem del bus i em pregunta si sóc católic. Li responc -mucho!- Després de dir aixó, m'ha acompanyat fins a l'Església del poble. Hem resat un pare nostre -yo sólo lo sé en catalán- la veritat és que ni en catalá. Sortim de l'Església i em convida a casa seva. Dues germanes indígenes de 60 anys amb sa mare de 96, i que asseguda a una cadira no parava de dir - Ay, Diós mío-. Doncs res m'han convidat a dinar. Caldo de peix, i peix de segon. I tortas de maíz, i chiles. Boníssim! sobretot el caldo. Els hi he donat les grácies, els hi he fet una foto i he marxat a veure el poble. Un poble brutal. Entre la muntanya i el Llac. Tots indígenes, ni un turista. És un poble forsa pobre, peró amb gent molt acollidora. Fins i tot he conegut el punki del poble, tot fent una chela.

Ara ja torno a ser a Guiadalajara, mort i escrivint en un cibercafé que no té accents oberts!

Guasch: Viatjar sol és molt divertit, tenies raó

Una abrasada per tots!!

pd: les dues primeres fotos són de Mezcala, la tercera de les dones que m'han convidat a dinar, la tercera del meu equip de futbol de Chapala, i les dues {ultimes de Chapala poble.

Dues visites obligatòries!

Abans d'ahir vam anar a fer una caminadeta als afores de Guadalajara amb en Tenes. Ens van recomenar la Barranca de Huentitan. Ens imaginàvem una cosa guapa, però no aquesta bestiesa. La veritat és que no havia vist res d'igual. És com els singles de Tavartet però multiplicat per quinze i amb selva.

La segona visita va ser ahir, just a darrera la Catedral, al mercat de San Juan de Diós, el més gran de l'Amèrica Llatina. No te l'acabes. No s'acaba!. Venen de tot, des de menjar xino fins a samarretes falses del Barça. Hi han com quatre o cinc places com les de la foto, més tres pisos a sobre de cada una. Tot i així, és molt més guapo el mercat dels dimarts i dissabtes a Vic! Vaig estar a punt de comprar unes cosetes per en Jordi petit però prefereixo esperar a trobar alguna cosa més guapa. Montse com vas? Ja es belluga o no en Jordi?. Envieu-me alguna foto de la panxa que em fa molta il·lusió.

Inici de classes

Ei penya com va per la plana?

Per aquí tot bé. Mèxic és un país de bojos. Avui hem començat a l'uni. La primera classe ja ha faltat el professor, la segona (Geopolítica) ens han fet la presentació i pinta força bé. Som 20 a la classe i els únics guiris som un japonès (en Hiroshi) i jo. Molt bon sagal. La gent de la classe bastant pilota amb la profe, però bueno, només és el començament. Sembla que tindrem molta feina, ja tinc dos treballs i una lectura pel proper dilluns. El castellà encara em costa bastant.

A l'uni hi ha un sidral acollonant! Resulta que fa vint anys que està controlada per un tal Padilla. Es va fer amb el control a base de corrupció, desaparicions de profes (assassinats)... és el Gran Germà de la UdG. És qui nomena tots els rectors... Doncs bé, un rector s'ha rebelat acusant-lo de corrupció, immediatament ha sigut destituït. La rectoria està okupada per l'únic sindicat d'estudiants (de'n Padilla). Actualment tenim dos rectors, i sembla que la cosa anirà a judici, ens diuen que vigilem perquè hi pot haver violència, estudiants armats... riu-t'en del rector de l'autònoma!

Això és una foto de la Carla, en Tenes i un servidor a l'uni